6.7.05

Amor online

Balaguer Prestes, Roberto, 2005, Amor online: refugios, resistencias e inicios posmodernos, Revista TEXTOS de la CiberSociedad, 7. Temática Variada. Disponible en http://www.cibersociedad.net

Resumen:
"La Red se ha transformado entre otras cosas en un lugar que abre a posibilidades de conocer gente y enamorarse en formas más simples que lo que permite el ritmo de vida actual. El presente artículo aborda la cuestión del amor online dando cuenta de sus similitudes con las relaciones de amor cotidianas de la modernidad.
Este amor que comienza como comunicación tecleada puede resultar también un refugio, trabajándose este aspecto en tres acepciones de refugio. Sin embargo, juzgar las (im)pertinencias de los amores por sus formas de inicio digitales pareciera ser un enfoque intelectual soberbio al cual no resulta grato adscribirse.
Este enfoque deja de lado la novedad, las nuevas maneras de estar en el mundo globalizado. A través de la Red suele haber manifestaciones muy intensas, de fuerte compromiso emocional a pesar de la ausencia de contacto físico, a pesar de lo virtual.
El amor en pantalla permite la huída pero no pareciera diferir mucho de las relaciones que se establecen en los territorios de conquista como ser bares, pubs y discotecas.
A diferencia de tiempo atrás donde el amor fantaseado moría en la propia fantasía, a través de lo online es posible dar una vuelta más a la imaginación y encontrar dialogado de fantasías, paliar las soledades, dar inicio a infidelidades, lograr encuentro y por qué no amor también. El amor online o el simple flirteo puede romper la monotonía del matrimonio, de la rutina y abrir brechas que solo el tiempo determinará sus dimensiones."


Algunos párrafos:
"La velocidad de los cambios es vertiginosa y la incertidumbre es lo más certero de ser encontrado en el camino. La tecnología impacta fuertemente y las personas buscan adaptar sus modos de vincularse tradicionales a los tiempos que corren. La globalización con su consecuente "empequeñecimiento del mundo" ha abierto la posibilidad de conocer gente de casi cualquier lugar del planeta con solo poseer una conexión telefónica y una computadora. Internet permite compartir espacios virtuales con miles de personas alrededor del mundo y volver a encontrarse eliminando las distancias: físicas y psicológicas.

En estos nuevos, virtuales, espacios psicosociales (Balaguer, 2003) sin locación física, los sujetos se encuentran, se conocen y hasta se enamoran. Allí entonces comienza el amor online. " (...)

" Compartimos con del Brutto (1999) que "en la modernidad existe una relación directa entre los procesos de globalización y la intimidad, o las formas de intercambios que afectan a la vida cotidiana y el ámbito privado". Los cambios en los modelos de intimidad han sido enormes en las últimas décadas. La comunicación como valor en sí mismo ha adquirido un fuerte estatus. Tecnologías y comunicación se han asociado fuertemente en el imaginario de la sociedad actual, habiéndose transformado la comunicación en un valor ineludible de estos tiempos como señala Giddens (1992) en La transformación de la intimidad mostrando aspectos interesantes en lo que hace a las relaciones de pareja y los modelos de intimidad en los últimos tiempos.

Sin temor a equivocarnos podemos decir que la comunicación es un elemento crucial en la conformación de las parejas en la actualidad. Sin ir más lejos, en la Red el amor comienza como comunicación tecleada.

Este aspecto comunicacional es justamente el relevante en las relaciones de la modernidad tardía, a diferencia de algunas décadas anteriores. Vivimos una época de comunicación sobrevalorada, exceso de búsqueda de diálogo, a pesar de que la palabra nunca agote las relaciones. En la Red en muchos casos, las relaciones llegan a ir mucho más allá del diálogo y la palabra. " (...)

"Cuando el mundo parecía ser más grande que en la actualidad, los primeros exploradores de tierras remotas, generaron sin pretenderlo nuevos mapas del mundo y una relativización de concepciones en torno a las costumbres, la cultura, el sexo, la alimentación y las necesidades vitales. El mundo fue sufriendo paulatinamente de una suerte de "estiramiento" hasta que llegó a su fin. Luego comenzó el efecto contrario: el empequeñecimiento. " (...)

" El punto al que quiero llegar tras este breve recorrido por los enfoques, es la crítica a aquellos sectores que han tomado una posición salvaguardadora de lo tradicional, sin capacidad de exploración de lo nuevo.

Para el tema elegido aquí resulta de cierta gravedad ya que la experiencia del usuario resulta crucial a la hora de evaluar los amores online. Juzgar las (im)pertinencias de los amores ajenos, sus estilos, los lugares en donde manifestarlos, pareciera ser un enfoque soberbio, arriesgado y por cierto peligroso.

La cultura del ciberespacio, con sus acontecimientos, sus hechos y los relatos de los hechos que acontecen en ella, es evidentemente parte de nuestra cultura, un producto de ella, pero que a su vez remodela la cultura de base, creadora original de esa "cultura ciberespacial". El ciberespacio proveedor de un nuevo espacio psicosocial brinda elementos para repensar los conceptos de sexualidad, las comunidades (Turkle, 1995) y también el amor y sus significados. " (...)

" Jerarquizar los amores por sus formas de inicio pareciera una categorización poco seria. Sin embargo, no son pocos los que a priori adscriben a cierta teoría implícita, teoría del ranking del amor. Implícita se encuentra la valoración de anteriores ámbitos -preferentemente materiales- como aquellos adecuados e indicados para conocerse y relacionarse.

En este sentido, las relaciones iniciadas a través de las computadoras no parecieran rankear en los primeros puestos para muchos intelectuales. Lo que se valora es el aspecto material del encuentro." (...)

" El encierro en nuestros propios mundos es cada vez mayor. La propia tecnología opera a favor de un encierro autosuficiente, autoabastecedor, autoestimulante. " (...)

13.6.05

Entrevista a Derrick de Kerckhove


Entrevista a Derrick de Kerckhove, profeta tecnòleg i hereu de McLuhan

La Vanguardia.es LLUÍS AMIGUET - 13/06/2005

"La cognición distributiva demuestra que no hay niños geniales, hay colegios geniales como hay empresas tontas o listas. Los escolares o los empleados asumen valores colectivos que son la inteligencia común. Y esa inteligencia común está conformada por la tecnología: es la tecnología."

"El planeta se ha encogido. Lo profetizó mi maestro McLuhan: todo el mundo está informado de todo en tiempo real, por eso sentimos el planeta como una extensión de nuestra propia piel. Ver las imágenes en directo de las víctimas del tsunami te hace sentir la catástrofe en tu propia vida. Es tuya.

Al sentirlo propio, te consideras responsable de todo, aunque suceda en las antípodas. Nace así una conciencia universal: el planeta es de todos. Y esa conciencia se manifiesta en el niño que tira un papel para reciclar y evitar el calentamiento global o en la fábrica que recorta cuota de su lluvia ácida: ya no actúan por su familia, clan, tribu, país... ¡Piensan en todo el planeta! El mundo se contrae.

Se superponen ideologías (...) Antes esas creencias eran remotas unas para otras. Ahora están superpuestas y crean tensión implosiva...

...Y surge la hibridad, la combinación de lo heterogéneo: en lo genético es lo transgénico; en lo social, el mosaico racial. La implosión alumbra una nueva conciencia universal y exige otro nivel de tolerancia, porque para vivir en paz ya no es suficiente con tolerar a las tribus vecinas, tenemos que tolerar las de todo el planeta, porque todas están aquí. Así surge la tolerancia globalista. "


"Pensamos ubicuamente, pero aún de forma secuencial, todavía no simultánea... Aún pensamos en discurso. "


"Vivimos en permanente hipertextualidad. Mis alumnos ya no escriben nada, sólo cortan y pegan de los textos que buscan y encuentran en internet.

Eso es crear: dar una solución nueva con materiales existentes, porque repetir los materiales antiguos sólo es producir. Todo arte y toda literatura es ya sólo un collage."

12.6.05

La fi dels PowerPC?

La segunda transición de Apple
La compañía que preside Steve Jobs abandona el chip de IBM y se alía con Intel
La Vanguardia.es NORBERTO GALLEGO - 12/06/2005


A partir de 2006, els futurs ordinadors mac, portaran processadors fabricats per Intel.

A principis dels 80, Apple va apostar pels xips de Motorola per a fer front a la coalició IBM-Intel-Microsoft. Més tard, als 90, va adoptar un nou processador dissenyat i fabricat per IBM: l'actual PowerPC. Tothom ho va acceptar convençut que l'autèntic enemic era Intel. Ara, Steve Jobs, fundador i màxim executiu d'Apple, anuncia que abandonaran la plataforma PowerPC i a mitjans de 2006 els mac portaran processadors fabricats per Intel.

Els motius de deixar a banda els PowerPC semblen ser l'excesiu consum intern d'electricitat i el consequent escalfament que obliga a dissenyar sofisticats sistemes de refredament que encareixen el producte final.

Quant al Tiger, en el seu desenvolupament s'ha anat treballant sobre la hipòtesi d'una migració a Intel.

Serà que a Apple ja no li interessen tant els ordinadors, tenint en compte que l'iPod i l'Ttunes han aconseguit incrementar els ingressos un 148% en tres anys, i prefereix fer-se amb el domini de l'oci domèstic digital.

8.6.05

Apple World

Per això somreia







Aquesta els agradarà als linuxers






Tiger


Quina canya!!!
La imatge “http://photos11.flickr.com/16447784_0000a1736a.jpg”  no es pot mostrar perquè conté errors.

I per últim, la meua preferida

25.5.05

Ubuntu i Aditel

Ací tenim una nova inciativa d'Aditel:

El vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i Estudiants en col·laboració amb l’associació ADITEL i el Servei d’Informàtica, organitza per al dijous 26 de maig una jornada sobre configuració de wireless i instal·lació d’Ubuntu Linux. La jornada tindrà lloc en l’aula de formació de Biblioteca d’10:30 a 13 hores.

En què consisteix la jornada?

1.-Instal·lació guiada d’Ibuntu Linux.
Mitjançant un projector farem una demostració de com instal·lar aquesta distribució de Linux mentre els assistents poden seguir els nostres passos i instal·lar Ibuntu en el seu ordinador. Per això es comptarà amb l’ajuda de diverses persones que ens ajudaran en tota la jornada.
Es facilitarà als assistents un CD de IUbuntu per repetir si es vol la instal·lació als ordinadors dels domicilis particulars.

2.-Configuració de la Xarxa Wi-fi de la UJI.
Es pretén facilitar la configuració a la xarxa wi-fi de l ‘Uji a partir dels ordinadors dels usuaris.


A més a més a la jornada es presentarà la comunitat en espanyol d’Ibuntu.

Podeu trobar mes informació a la següent adreça:
http://iubuntu.aditel.org

20.5.05

Ell ho deia en valencià, i tu?

M'ha agradat prou la campanya per promocionar la nostra llengua que les universitats valencianes han encetat aquest curs anomenada "Ell/a ho deia en valencià, i tu?".

Ací teniu els tres cartells que podem veure a la Universitat per tot arreu i que corresponen a tres grans representants de la nostra literatura: Ausiàs March, Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés.

Per altra banda, vet ací també, uns fragments literaris musicats que m'agraden especialment.
Espere que us agraden ^_^

B7s

15.5.05

Salvador Espriu, literat català

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985).

És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es va donar a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no va ser cap obstacle perquè aconseguís un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. Va tenir també un paper important en la recuperació del teatre català.

Va publicar les novel.les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que el van acreditar com el narrador més original després del Noucentisme.

La seva obra va ser molt extensa, revisant-la sovint completament amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom va estar sovint en les propostes per al premi Nobel. Va ser distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). Va ser nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 va rebutjar la Creu d'Alfons X el Savi. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Com a comentaris de la seva obra, aques d'en Vicenç Llorca, "Salvador Espriu: l'ètica com a avantguarda" ( l'Avui, 2 octubre 2003) m'agrada particularment:

"El segle XX passarà a la història com el Segle d'Or de la literatura catalana. Caldria remuntar-nos a la València del segle XV per retrobar una constel·lació de literats tan important. Si Marc, Martorell i Roís de Corella determinen el punt culminant de la literatura medieval catalana en un cicle que arrenca dels trobadors i Llull, en l'època contemporània noms com els de Carner, Riba, Foix, Espriu, Pla i Rodoreda catapulten les lletres catalanes al seu grau màxim d'universalitat tot fent bons els propòsits de renaixença de Verdaguer i Guimerà, i els de modernització de Maragall, i oferint als escriptors de les generacions posteriors una cosa tan preuada per a una literatura que aspiri a un desenvolupament normal com és un sentit de tradició moderna. Això, es miri com es miri, constitueix un actiu rotund que ens hauria de proporcionar més autoestima com a cultura literària i més il·lusió a l'hora de treballar des del món acadèmic, periodístic, editorial i institucional per aquesta literatura. Ara bé, en plena fase de globalització cultural, sembla com si col·lectivament ens haguéssim acomplexat i com si el pessimisme hagués de ser la norma de l'intel·lectual català. Un exemple d'això que dic és la fragilitat amb què els nostres autors passen, posem per cas, de ser considerats amb prosopopeia "poetes nacionals" al més dur dels oblits en qüestió de pocs anys. Aquesta contradicció fa evident el fet que no ens calen poetes nacionals, sinó poetes que pertanyin a una poesia nacional catalana. I això, per fortuna, ho hem aconseguit. En aquest sentit, el cas de Salvador Espriu resulta simptomàtic. Elevat als altars de la glòria poètica, i amb una notable projecció social gràcies, entre altres factors, a la tasca de cantants com Raimon i dramaturgs com Ricard Salvat, a partir de la data de la seva mort el 1985 comença una mena de viatge cap al silenci. Com es pot passar de ser considerat un clar aspirant al premi Nobel a restar gairebé desapercebut en els darrers anys? Per què allò que Pere Calders, a propòsit de les modes estètiques, va anomenar amb perspicàcia als anys seixanta la llei del pèndol en literatura es produeix aquí amb tanta força? Les respostes ens situen en el cor mateix de la recepció i l'evolució literària dels darrers anys, cosa que dota de gran interès aquesta qüestió. Per aquest motiu, la celebració al llarg d'aquesta setmana del I Simposi Internacional Salvador Espriu, sota el significatiu títol de Si voleu de nou passar, i de la Jornada Espriu ara a la Residència d'Investigadors, revesteix un interès especial, ja que pot marcar un punt d'inflexió en la consideració d'Espriu en el context de les lletres catalanes actuals. Un gran nombre de crítics i estudiosos, però també poetes, debatran, com no s'ha fet als darrers anys, sobre la figura i l'obra de l'autor, i el lloc que ocupa i ha d'ocupar en l'anomenat cànon català. Sens dubte, el conjunt dels actes constitueix una de les cites intel·lectuals més importants dels darrers temps, i la seva oportunitat ve reforçada després de la celebració de l'Any Verdaguer i de l'Any Ruyra, dos dels mestres reconeguts explícitament per Espriu.En el principi de l'article citava els noms de Carner, Foix i Riba. Són els que podríem anomenar poetes d'un primer estadi canònic. Si Carner conquesta la ironia sentimental; si Foix ens proposa una avantguarda autòctona basada en el pacte entre la raó i la follia en un joc de miralls entre la modernitat i l'edat mitjana; si Riba fa del concepte una eina de poetització de l'experiència, Espriu és qui dota la literatura catalana d'una capacitat d'expressió mítica que entronca amb la gran tradició bíblica i hel·lènica. L'obra espriuana respon a una voluntat d'unitat i un rigor d'execució colpidors, com només poden fer els grans mestres. Amb això fa vàlid l'agut consell que Flaubert dirigeix per carta a Louise Colet: "La unitat, la unitat, tot és aquí: la bellesa del conjunt; d'això freturen tots els escriptors d'avui, tan els grans com els petits. Mil bells paràgrafs, però ni una sola obra. Comprimeix el teu estil, fes amb ell un teixit suau com la seda i fort com una cota de malla". L'estil d'Espriu presenta la clara llum de la precisió i la complexitat alhora del símbol mític. Amb això, assaja en la contemporaneïtat els arquetips clàssics per tal de bastir una mitologia pròpia on destaquen amb originalitat Sinera i Sepharad. D'aquesta manera, si Borges és el poeta del laberint en la poesia castellana contemporània, Espriu llega a la literatura catalana un laberint propi a través de la recreació del mite d'Ariadna. I, tanmateix, aquest dispositiu mitològic es posa al servei de les inquietuds del present, del dolor del present i, per tant, la seva obra sencera adquireix un alt valor cívic i humanista. Espriu encerta així en l'expressió d'una poesia de reflexió moral de primer ordre en què destaca l'anhel de convivència pacífica, llibertat i justícia de la humanitat. Aquesta mena de compromís ètic forneix una visió metafísica de gran actualitat que, en certa mesura, esdevé avantguardista. No tan sols per la llum que ens dóna davant la necessitat en els temps actuals d'un nou marc hispànic de convivència o davant les contradiccions d'un món en guerra no declarada, sinó també per la tendència de requesta ètica que l'art actual està plantejant a tots els nivells. En aquest sentit, crec que les avantguardes del segle XXI seran més ètiques que estètiques. Després d'haver sotmès els llenguatges artístics a un procés d'investigació al límit, l'artista planteja la necessitat de calmar el procés d'experimentació i de retrobar aquells continguts que parlen del nosaltres, que segueixen les relacions entre l'individu i la seva societat per tal de comprendre millor la realitat. El comportament de l'ésser humà i la seva capacitat d'establir lligams amb els altres i allò altre esdevé un tema fonamental en tota l'activitat creativa del moment.Des dels xiprers a la mar; des del cementiri de Sinera a la platja; des de l'extensió de la pell del brau al dictat de la primera història d'Ester.., tot en Espriu ens parla de la grandesa d'aquest gran gest moral en literatura. I no hi ha dubte que, tant la riquesa de matisos sentimentals com el variat cromatisme de reflexions que ens ofereix, doten la poesia catalana d'una esplendor extraordinària, definitiva."